Primary tabs

Roy Hargrove

Waco (Texas) 16-10-1969 - Nova York 2-11-2018, va manifestar les seves aptituds musicals de ben petit, i després de jugar amb una corneta, va ser instruït en música pel professor Dean Hill. A la primavera de 1987, va trobar a l’home que faria realitat el seu somni de ser un gran trompetista, Wynton Marsalis. Quan Marsalis va estar a l’escola de Dallas on estudiava Hargrove, es va quedar impressionat del talent que Roy tenia, així que ràpidament li va proposar de fer classes particulars amb ell. També el va recomanar al productor i manager Larry Clothier, i el resultat va ser que Hargrove va tenir l’oportunitat de viatjar a Nova York, i després a Japó i a Europa. Ràpidament va començar a enregistrar sota la supervisió de Clothier, com a acompanyant de Bobby Watson, Ricky Ford i Carl Allen, així com amb la Don Sickler’s Superblue Band.
Després de la seva graduació el 1988, Roy va passar l’estiu a Europa on va tenir l’oportunitat de tocar a molts festivals, compartint escenari amb Clifford Jordan, Jerome Richardson o Tete Montoliu. A la primavera d’aquell any, va entrar a la Berkelee School of Music. El 1990 es traslladà a Nova York, on va assistir a la New School’s Jazz and Contemporany Music Program.
El primer àlbum de Roy Hargove liderant el seu quintet 'Diamond on the Rough', va aparèixer al 1990. Un any més tard publicava 'Public Eye' i a l’estiu del 91, Roy va actuar a molts festivals europeus al front de la banda de All Stars, The Jazz Futures. El tercer àlbum del quintet, 'The vibe', va aparèixer a la primavera de 1992, i va ser molt reconegut per la crítica de tot el món. Al 1993 el saxo tenor Ron Blake va reemplaçar a Antonio Hart, i amb Blake, Gary Bartz i el trombonista André Hyward, Roy va enregistrar el seu quart àlbum. Abans de fer 25 anys, Hargrove s’havia convertit ja en una gran estrella del món del Jazz. Va signar per la Verve, i Roy va enregistrar 'The Tenors of our time', un projecte ambiciós amb Johnny Griffin, Stanley Turrentine, Joe Henderson i Joshua Redman que va aparèixer al 1994; 'Family', amb David Newman com a convidat esopecial, i 'Parker’s Mood', una col.lecció de melodies associades amb Charlie Parker, ambdós publicats al 1995.
Al 1996, la banda de Roy va actuar al Festival de Jazz de La Habana, on va conèixer al pianista cubà Chucho Valdés, i es va fascinar amb el gran talent dels artistes cubans. Forma Crisol, de línea llatina amb músics com El Negro, Changuito, junt amb artistes afro-americans com Gary Bartz, Rusell Malone o Frank Lacy. Amb Crisol enregistra un àlbum en directe del concert a Orvieto, Itàlia, 'Habana'(1997), un treball de gran èxit. Alhora va guanyar un Premi Grammy al febrer de 1998. Durant els 90 Roy també ha liderat la Roy Hargrove Big Band, una gran formació de músics joves, i va començar els assaigs per treballar el seu talent com a compositor i arranjador. 'Moment to moment', un treball íntegre de balades, és l’últim àlbum de Roy aparegut la primavera del 2000.
L’estiu d’aquest any, Hargrove publicà The RH Factor: Hard Groove, àlbum que, segons assegura, 'representa un gir en les definicions de la música'. 'Personalment, representa la passió que tinc per portar la música que estimo endavant. Aquest sentiment va fer que m’adonés que era tot un esdeveniment espiritual que serà històric, una cosa per recordar. Això és el disc, obrir una porta. I aquest és tan sols el principi, vindran més episodis'.

Març 2004