Donny McCaslin

DonnyMcCaslin va néixer l'11 d'agost de 1966. Fill d'un professor d'anglès, pianista i vibrafonista, va créixer envoltat de música, especialment de jazz, i va començar a tocar el saxo amb només 12 anys. Mentre a la seva ciutat natal, Santa Cruz, prop de San Francisco, Donny es va nodrir profundament de l'obra de John Coltrane, SonnyStitt i Michael Brecker.

Les seves influències actuals de seguida van ser molt àmplies: de DukeEllington a Bill Evans, de Wayne Shorter a Stan Getz i de Stevie Wonder a Soundgarden.

Després d'estudiar al Berklee College of Music de Boston, el 1991 es trasllada a Nova York i entra a formar part del conegut grup de fusió Steps Ahead.

L'any 1998 enregistra Exile and Discovery (Naxos Records, 1998), el seu primer àlbum com a líder al costat dels prestigiosos músics Billy Drummond a la bateria, el pianista Bruce Barth i el baixista Ugonna Okegwo.  

Però quan va començar realment a cridar l'atenció va ser amb els seus solos en grans orquestres, primer a la Ken Schaphorst’sbig Bandy, més tard a la Maria Schneider Orchestra, amb la qual li va valer una nominació als Grammy com a "Millor Solo instrumental de Jazz" per la seva interpretació al disc Concert In The Garden (2004).

L'any 2007 reb el premi Doris Duke que concedeix la Chamber Music America per les noves composicions de jazz pel seu treball In Pursuit (Sunnyside, 2007).

L'any 2011 enceta la seva vessant més electrònica amb els treballs Perpetual Motion (Greenleaf Music, 2010), Casting forGravity (Greenleaf Music, 2012) i FastFuture (Greenleaf Music, 2015) al costat d'una formació estable formada per Jason Lindner als teclats, Tim Lefebvre al baix elèctric i Mark Guiliana a la bateria, els mateixos músics que al 2016 acabarien participant al darrer disc de David Bowie. Era evident que McCaslin estava encimentant un nou estil improvizat amb la seva passió per la música electrònica, el funk, el dub i el jazz. I en això també es fa fixar el Duc Blanc.

Els anys 2013 i 2015 torna a ser nominat als Grammy a la categoria de "Millor Solo d'improvizació de jazz".

Elogiat pels seus solos, el seu virtuosiste i la seva singularitat com a compositor, en la darrera dècada ha treballat en gravacions de músics de primera línia com Danilo Pérez, Luciana Souza, Uri Caine, Tom Harrell, Brian Blade, John Pattitucci, TheMingus Band i Pat Metheny.

Fins avui, acumula una llista de 12 títols de composició pròpia i una llarga trajectòria de concerts en viu dins dels millors festivals del món (el Blue Note de Tokyo, el Melbourne Intenational JF, el Vitoria JF, el FJ San Sebastian, el Chicago JF, el Detroit JF o el Belgrade JF, entre molts d'altres).

La seva repercussió mediàtica s'ha disparat arrel de la col.laboració en l'enregistrament del darrer disc de David Bowie, Blackstar. El seu treball al costat del “Duc Blanc” en el darrer àlbum de la icona britànica, ha estat "inspiració per a la seva carrera", segons declaracions del músic californià.

Precisament, el seu darrer treball, Beyond Now (Motema, 2016) està directament inspirat en una cançó de Bowie que finalment va quedar exclosa del disc.

Recentment ha estat guardonat com a "Millor artista Internacional de Jazz" als Premis Jazz FM Awards així com premiat amb el prestigiós premi Paul Ackett del Festival de Jazz del Mar del Nord 2017.

La presentació de Beyond Now (Motema, 2016) ha trepitjat els 5 continents realitzant més de 80 concerts.

Actualment, el músic està fincat a Brooklyn i preparant un nou treball amb el segell Motema, per aquest 2018.

Gener 2018