Terell Stafford

Nascut el 1966 a Downingtow (Pennsylvannia), Terell Stafford forma part de l'extraordinària generació de trompetistes sorgits després de l'eclosió de la figura de Wynton Marsalis i que inclou a Roy Hargrove i Nicholas Payton entre els noms més coneguts.

Tot i que va obtenir un màster a la Rutgers University quan tot just acabava de fer els 20 anys, Terell no va començar a plantejar-se seriosament la seva carrera com a trompetista de jazz fins el 1988. Entre 1990 i 1995 va formar part del quintet de Bobby Watson, Horizon, i el 1997 va formar part de la banda de McCoy Tyner. Va ser convidat a formar part de dos de les big bands més importants del moment: la Lincoln Center Jazz Orchestra, dirigida per Wynton Marsalis, i la Carnegie Hall Big Band, dirigida per Jon Faddis. A més, va participar en les gires europees de la Carnegie Hall Big Band i la George Grunz Orchestra. És en aquest moment quan va entrar a formar part de la Trumpet Summit Band.

El 1996, Stafford va ser nomenat professor adjunt de la càtedra de Jazz i Composició a la Temple University. Terell compte amb una vintena de discs enregistrats amb músics com Bobby Watson, Layfette Harris, Cornell Dupree, Victor Lewis, Shirley Scott i Tim Warfield, abans de convertir-se en líder i grabar Time to Let Go (1995) i Centripetal Force (1997).

Segons McCoy Tyner, Terell 'és un dels grans músics del nostre temps, un fabulós trompetista. Té un estil propi i un so molt personal. Tot i que està dins la tradició, està creant la seva pròpia escola: això és el que el distingueix com a un excel.lent músic'.