Pestanyes primàries

Miquel Carol

Últims concerts

Keith Dunn

Keith Dunn posseeix un pedigrí de blues clàssic. Fill nadiu de Boston, fou cristianitzat a les sessions setmanals de la casa familiar pel grup de gospel, The Spiritual Wonders, que es van crear després dels Five Blind Boys of Alabama. La seva posterior instrucció musical li va arribar a Keith mentre era membre del Cor de la Roxbury Baptist Church.
Poc després del seu onzè aniversari, Keith va passar pel Highland Tap, el bar de blues de la cantonada. La banda de Luther 'Georgia Boy' Johnson hi estava tocant. Keith, massa jove per entrar-hi, es va quedar davant la porta escoltant. Va ser la primera vegada que va tastar el blues en viu!
Durant dos anys es va dedicar a tocar l'harmònica per la ciutat amb d'altres músics de carrer. Posterioment, Keith va tenir l'oportunitat de veure actuar molts dels grans de l'escena musical, incluint Howlin'Wolf, Count Basie, Willie Dixon, James Brown i els Famous Flames, i també als joves lleons, James Brown i Jimi Hendrix. Tanmateix, va ser la seva trobada amb Muddy Waters, el carismàtic messies de l'escena del blues de Chicago, la que va tenir l'efecte més enlluernador sobre Keith, perquè va ser a ell a qui va fer la promesa de mantenir viva la flama del blues. Des d'aquell dia, en tot allò que Keith ha fet -amb els Five Blind Boys of Alabama, tocant al Filmore de Sant Francisco, en aparicions a la televisió, al Lone Star Café de New York City, tocant amb Joe Louis Walker a Le Méridien de París, o donant una master class amb el poeta del blues, Jimmy Rogers-Keith Dunn ha mantingut la seva promesa.
A partir dels anys 70, Keith no deixà de cantar i tocar en Jams i Clubs al llarg dels Estats Units. Va participar en diverses bandes, com la Blue Lightning Band o els Honeydrippers. La seva especial barreja de swing, jive i jump, a la vegada que jazz i blues, resultà ser molt popular. També va anar de gira pels EEUU amb Jimmie Vaughan and the Thunderbirds.
Del 1990 al 1992 Keith es va mudar a Rotterdam (Holanda) des d'on va començar una gira per Europa. Va omplir el Paradiso d'Amsterdam i va actuar al Handzame Festival de Bèlgica, a París, Atenes i al Rheinberger Festival d'Alemania. En la mateixa època, enregistra 2 Cd's per Tramp Records, a Amsterdam, amb el guitarrista John Packer, 'Love Against the Wall' (TRCD-9905) amb Fran Christina i Preston Hubbard dels Fabulous Thunderbirds, i 'Live in Paradiso' (TR2CD-9912). Actua també amb la Duke Robillard Band i la Dunn-Packer Band. Crea equip amb el guitarrista i cantant Willem van Dullemen, per formar un poderós duo tocant rockabilly, així com blues tradicional i rock&roll.
El gener de 1995 enregistra un Cd amb 'Serious Fun' a Itàlia i comença a fer lectures sobre la història del blues com a convidat a diversos llocs arreu d’Europa.
Encarregat de la veu i l'harmònica per al cd 'Play to Win' amb l'Alexander Band (Tramp Records-9925), així com de la co-producció. Keith i Willem van Dullemen s'uneixen al guitarrista de Chicago 'Diamond' Jim Greene al maig del mateix any i enregistren 'Just a Dream', un projecte de country blues acústic. Juntament amb el pianista Christian Rannenberg i el guitarrista Jan Hirte grava 'Time on the move', també amb el guitarrista californià Frank Biner.
Dues gires molt exitoses, una a duo amb Christian Rannenberg, i l'altra amb el guitarrista Willem van Dullemen mantenen ocupat a Keith. Després, s'hi afegiran la bateria i el baix, i així neix la KEITH DUNN BAND. La banda debuta al Theater Park Hoboken Festival.
Els següents anys seran intensos en quant a actuacions arreu d'Europa, participant en Festivals de Blues a Holanda, Alemania, Polonia, Bèlgica o França. El 1998 Keith s'agafa un parell de setmanes lliures per escriure i desenvolupar un nou concepte. El resultat, 'Alone with the blues', és llançat sota l'etiqueta de Keith, Deetone Records (DCD-5501).
Keith utilitza tots els coneixements que ha adquirit dels mestres d'Amèrica i els mostra en un show que és a la vegada clàssic i fervent. Veure'l actuar és experimentar l'autèntic blues!! En el futur, Keith continuarà escrivint, enregistrant, ensenyant, actuant i mostrant el seu talent per escampar l'ànima del blues a tot el món.

Novembre de 2002.