Ahmad Jamal

Ahmad Jamal va néixer a Pittsburg, Pennsylvania. Un nen prodigi que va començar a tocar el piano als tres anys d’edat i als set va començar a formar-se acadèmicament. Durant la seva època universitària, va completar l’equivalent de classes de master tutelades sota la mestre afro-americana Mary Caldwell Dawson i el pianista James Miller. Es va afiliar a la 'Unió de Músics' als 14 anys i va començar a actuar en gires després de la seva graduació a la Westinghouse High School als 17 anys, essent ja aclamat per els seus 'solos'. El 1950 formava el seu primer trio, The Three Strings, amb el que actuà al The Embers Club a Nova York. El productor John Hammond els va descobrir i els va oferir un contracte amb Okeh Records, una divisió de la Columbia, avui dia Sony Records.

Jamal és un dels pocs pianistes que als 50's no sonava igual que Bud Powell. Artista singular, la seva habilitat per utilitzar l'espai, amb la capacitat d'incrementar o baixar el volum amb el seu trio, i un brillant ús de la tensió i la interpretació de manera original és el que el caracteritza. Va impressionar a Miles Davis qui va insistir que Red Garland hauria de tocar com ell, i Jamal també va fer una sèrie de discs molt populars sense alterar el seu estil. Un dels treballs més aclamats de la seva discografia és 'Pavanne' que en un punt determinat comença amb la melodia 'Impressions' escrita per John Coltrane cinc anys abans.
El 1956 Jamal va formar un trio, piano-baix-bateria amb Walter Perkins substituint Crawford, i amb Vernell Fournier a la bateria des de 1958, Jamal va enregistrar el seu àlbum més famós 'Ahmad Jamal at the Pershing', i la seva versió de 'Poinciana', encara és molt celebrada. El trio es va dissoldre el 1962, però Jamal va continuar creixent com a pianista (de vegades fent incursions a piano elèctric el 1970) i es va guanyar un dels més distintius adjectius de pianistes de Jazz. Ahmad Jamal va enregistrar durant molts anys per Epic, Rgo/Cadet, Impulse, Catalyst, 20th Century, Atlantic i Telarc.

El seu actual trio és considerat com una orquestra sencera. Jamal no focalitza la seva música en una única direcció, incloent subtilment les línies de baix i bateria. El seu estil està caracteritzat per les innovacions rítmiques, els harmònics basats en percepcions de colors i figures melòdiques, sobretot de la mà esquerra, combinades amb les alteracions, les entrades i sortides de les cordes, de 'l’obstinatto' i els interludis dinàmics. També incorpora a la seva música un sentit únic de l’espai, i els seus conceptes musicals són excitants sense ser elevats de volum. El 1970 Ahmal Jamal va treballar pel món del cinema en interpretar la careta d'inici del film MASH! i el 1995 dos dels seus temes de 'But Not For Me', un dels seus millors àlbums, 'Music-Music Music' i 'Ponciana' van ser inclosos al film de Clint Eastwood, 'The Bridges of Madison County'.
D'altra banda ha estat un músic molt reconegut. El 1994 va rebre el premi 'American Jazz Masters' atorgat pel 'National Endowment for the Arts'. El mateix any va ser nomenat 'Colega de Duke Ellington' a la Yale University, on va interpretar treballs del 'Assai Sting Quartet'. I una excepcionalitat en la seva trajectòria discogràfica, el cd 'The Essence' inclou als crèdits el saxo tenor George Coleman, el primer disc de Jamal amb un vent. Les crítiques i l'acollida del públic li van reportar dos prestigiosos premis: el 'D'jango d'Or' de la crítica i el 'Cloch' de les vendes a França per l'èxit generat en un concert al Salle Plevel, l'equivalent francès al Carnegie Hall de Nova York. De l'actuació en sortiria el disc en directe 'Ahmad Jamal a Paris'.