Pestanyes primàries

Christian Escoudé

Nascut al 1947, Christian Escoudé va créixer a Angulema (França) sota la tutela del seu pare, guitarrista aficionat i gran admirador de Django Reinjhardt. Va inculcar al seu fill l’afecció per la música, que ràpidament es va transformar en pura vocació. A partir dels quinze anys, ja actuava a balls i altres festes locals, i al 1968 va obtenir el seu primer treball professional a Montecarlo, amb la orquestra de ball de Aimé Barelli, on va aprendre moltes coses, però també es va avorrir sobiranament.
Als 21 anys va decidir provar sort a Paris. Va acompanyar, per poder sobreviure, a cantants comercials com Jean Ferrat ó Nicole Croisille i a les Jam Sessions del Club Jazz Inn, Christian va conèixer a l’organista Eddy Louiss, qui el va convidar a formar part del seu trio.
Col·labora tot seguit amb Steve Potts, Michael Portal, René Utreger, Mike Zwerin, Charlie Haden i John Lewis, i va acompanyar a Joachim Kühn, Slide Hampton, Lee Konitz i Elvin Jones al seu pas per Paris. A Niza, va participar a Jam Sessions amb Stan Getz, Bill Evans, Freddie Hubbard i Shelly Manne.

Als anys 80, va participar en una gira mundial amb John McLaughlin qui li va obrir multitud de noves oportunitats. Va treballar amb Martial Solal, va formar duet amb el guitarrista belga Philipee Catherine, tanmateix que ampliava les seves col·laboracions amb Ron Carter i es va associar amb els seus col·legues Babik Reinhardt i Boulou Ferré per formar el famós Trio Gitan.
Desprès de l’enregistrament, al 1988, d’un magnífic disc amb John Lewis, Christian va obtenir un contracte d’enregistrament amb la discogràfica Verve, per la que ha realitzat successivament els següents àlbums: 'Gipsy Waltz', 89; 'Live at the Village Vanguard', 90; 'Plays Django', 91; 'In L.A.' ,93; 'Cooking at the Hell’s Kitchen', 94; 'At Duc des Lombards', 96 i 'A suite for Gypsies', 98.

Guitarrista de gran nivell tècnic, Christian Escoudé conjuga la gran tradició de la guitarra gypsie iniciada per Reinhardt amb les ensenyances del Be-Bop, sense oblidar els nous corrents del Jazz Contemporani.

Febrer 2001