Ray Brown

Baix
Va estudiar piano i contrabaix als seus anys escolars. Al 1944, després de graduar-se a la escola superior, va debutar com a contrabaixista de Jimmy Hinsley. A l’any següent es trasllada a Nova York i va ser contractat per Dizzy Gillespie, amb qui va tocar durant gairebé tres anys, en el grup i en l’orquestra.
Al 1948, després del seu matrimoni amb Ella Fitzgerald, es va dedicar a ser ‘freelance’, encapçalant el seu trio i el seu quintet. La seva relació amb Ella Fitzgerald es va trencar al 1952, i Ray Brown va ser contractat per l’empresari Norman Granz i actuà amb el trio de Oscar Peterson durant més de quinze anys, traduint-se amb desenes de discos i gires per tot el món.
Resideix a Los Angeles des del 66, on s’ha dedicat a diverses activitats: organitzar concerts per la Hollywood Bowl, fins a una editorial musical, i música per cinema com a ‘freelance’.
Al 74 publica un llibre amb les seves lliçons de baix i funda amb Laurindo Almeida, Bud Shank i Shelly Manne el grup ‘Los Angeles Four’, amb el que ha realitzat enregistraments i gires per Austràlia i Nova Zelanda, Mèxic i Canadà.
Considerant generalment com un dels millors contrabaixistes de jazz, després de Jimmy Blanton, Ray Brown és molt més que un acompanyant musical. Arriba a establir un veritable diàleg amb els seus companys d’escenari. És un dels músics de jazz amb més discos enregistrats. La seva versatilitat i precisió han fet que actuï amb la majoria de grans noms del jazz, com Charlie Parker, Stan Getz, Gerry Mulligan, Bud Powell, Milt Jackson, Duke Ellington, etc.