Pestanyes primàries

Últims concerts

Red Richards

Combinant el seu talent de "swingman" i cantant, Red Richards és un músics intemporal capaç d'entretenir a públics de les més variades procedències i edats amb el seu estil directe, sincer i honest, producte d'una experiència que arranca en l'època daurada del Jazz, i de la influència de pianistes com Earl Hines, Teddy Wilson i Fats Waller.

Charles "Red" Richards natural de Brooklin, Nova York, el 1912. El seu interès per la música es manifestà de ben jove i va estudiar piano clàssic amb un proper professor de la Universitat de Oxford. Entre els 10 i 16 anys va rebre una sòlida formació, però fou un amic qui el va introduir en el ambient de les "house rent parties" de Harlem, a on va poder escoltar a Fats Waller, James P. Johnson i Willie "The Lion" Smith. Molt aviat es convertí en músic professional, i el 1936 ja dirigia el seu propi grup que incloïa cantant i quatre ballarines.

El 1937 coneix a Billy Holliday amb la que estableix una gran amistat, treballant plegats en el Club Monroe's de Harlem. Dos anys més tard enregistra els seus primers discs amb la banda de "Skeets" Tolbert. Alhora treballa amb Tab Smith i el 1950 es convertí en el primer pianista del famós Storyville Club de Boston. El 1951, recomanat per Red Allen, inicia una gira de tres mesos per Àfrica amb Sidney Bechet.

Durant els anys 50 treballa amb Roy Eldridge, Bill Coleman, Bobby Hackett, Buck Clayton i Mezz Mezzrow. Amb Clayton farà la seva primera Gira europea el 1953, que culminà amb una actuació a Itàlia amb Frank Sinatra. Van seguir treballs amb Muggsy Spanier i d'altres grups de l'estil "Dixieland". El 1959, juntament amb el seu amic Vic Dickenson, funda el grup The Saints and Sinners, amb el que treballa durant més de una dècada i amb el que farà gires per Europa (inclosa Espanya) i els Estats Units.

A partir dels anys setanta, treballa sobre tot com a solista al capdavant dels seus propis trios, visitant molt sovint Japó, Austràlia i Europa. Durant els darrers anys ha enregistrat un bon nombre de discs per West 54 ("Soft Buns"), Black & Blue ("What a wonderful world"), i Sackville ("Dreamy, Lullaby in Rhythm").