Pestanyes primàries
Michael Hill
L'any 1993 serà, per aquest músic, l'inici d'una espectacular ascensió dins el món del blues. L'editor de la revista "Guitar Player" (Jas Obrecht) convenç al president de la discogràfica Alligator (Bruce Iglauer) perquè escolti una "maqueta" del guitarrista. Iglauer impressionat, vola fins a Nova York per escoltar Hill en directe. Més impressionat encara després de l'audició, firmarà contracte amb el músic i l'impulsa perquè es posi a treballar el més ràpid possible en el que ha de ser el seu primer àlbum. El resultat, "Bloodlines", deixarà fascinat tot el món del blues. Aquest disc rebrà diferents premis i molt bones crítiques per part de premsa especialitzada. A partir d'aquest moment la Michael Hill's Blues Mob no pararà de participar en diferents festivals internacionals de blues (USA, Canadà, Austràlia, Brasil, Europa,...)
A Michael Hill li agrada posar molt d'èmfasi en les seves lletres, basant-les gairebé sempre en històries reals.Tant en els concerts com en les grabacions la Michael Hill's Blues Mob enlluerna les audiències transportant l'oient a través d'un exitant viatge a través del blues, transmetent-li de forma extraordinària moments d'alegria, de tristesa, d'humor, de festa.
Nascut en el South Bronx, Hill reflecteix la seva educació urbana en la seva música, que podríem definir com a mixtura entre el blues tradicional, el rock, el reggae i el R&B.
Hill no amaga la gran influència que va tenir en ell Jimi Hendrix, cal afegir però que en la seva música ha sabut incorporar diferents influències i sons d'altres grans músics com Buddy Guy, B.B.King, Albert King, Roy Buchanan o Carlos Santana. També la seva gran admiració per Bob Marley i altres músics com Toni Morrison i James Baldwin inspiren Hill a escriure cançons que acostumen a parlar de personatges peculiars i de tòpics més tradicionals.
Amb l'enregistrament del nou àlbum, "Have Mercy!" (Alligator), la Michael Hill's Blues Mob reforça la seva posició davant el futur del blues, i ho fa amb eloqüència, força i convicció.
Els experimentats músics d'aquesta banda (Tony Lewis a la bateria, "The Professos Sharpe" en els teclats i Peter Cummings en el baix) donen a la música de Hill una riquesa de textures i de sentiments dignes dels millors instrumentistes.
Hill comenta del seu últim disc: "en qualsevol estat d'ànim escolteu el nostre blues, hi trobareu sentiments (alegria, bellesa, tristor, amor...). Us ho passareu bé !".