De cop i volta, i quan ja els havia deixat la porta oberta per marxar, els somnis m'han vingut a buscar per enfonsar-me en la Misêria.
I ara visc inmers en aquest Cabaret amb deliris de grandesa que té un forat al mitjó de l'ànima, de tant gastada com la té. Però a aquestes alçades no m'enganyo; sempre m'han agradat les coses amb olor de vell i un xic tronades.
Així que, senyores i senyors... Deixin-se vèncer per les seves temptacions i baixin amb mi al soterrani. Si em volen acompanyar... aquesta nit tinc el plaer de convidar-los al Cabaret Misêria!