'Mantis pot ser comparat com una d'aquelles llibretes de notes que els viatgers porten perquè la gent famosa escrigui el seu nom. Amb el nom de Manu Codjia: jazz o no, la música explora en sí mateixa els altres. Nascut de sí mateix i amb una progressió més aviat melangiosa, com una gran catifa enrotllada solemnement sota els nostres peus, un pot escoltar l'ahir tocat avui dia. Amb el nom de Michel Benita, és la calor profunda que ens acompanya en un elaborat paisatge. Amb el nom de Philippe Garcia, la bateria navega entre l'electricitat underground del jazz, amb la llibertat pròpia de Mantis. Amb el nom de Mounir Troudi és la confirmació de la veu dels altres i de la qualitat. Finalment amb la signatura d'Erik Truffaz, qui pren avantatge d'aquest any sabàtic, que va passar amb el seu quartet i l'acompanyament de Nya, per canviar el seu so, per sí mateix per aventurar-se encara una mica més.

'Vaig composar aquest repertori el gener del 2001. Els músics van rebre estrictes instruccions, estava completament prohibides les restriccions, no els vam deixar evitar explorar qualsevol forma, emoció o sentiment que els aflorés'.
Aquest és el final d’un intent de descriure Mantis, un àlbum de sensacions i llibertat.
La musica de Mantis arribarà a la Nova Jazz Cava per tancar un viatge. El recorregut de la gira que finalitzarà al Festival de Jazz Terrassa, per permetre a Erik Truffaz redimensionar la seva música propera, de la que ja està enregistrant algunes peces del seu proper àlbum'.

Joël Bastard (escriptor, poeta)