| en memòria de tete montoliu |
![]() |
|
| [ TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL ] |
||
| ||||||
|
Amb la mort de Tete Montoliu, el Club Jazz Terrassa no perd només una de les figures cabdals en la trajectòria artística de la Jazz Cava i del Festival de Jazz de Terrassa, perd, sobretot, un amic, un jazzman que, a més de la seva creativitat i la seva vibrant forma dinterpretar, ens havia obsequiat amb una amistat sense fisures, que ens va fer fruir junts els bons moments i donar-nos un cop de mà en les èpoques difícils.
La vida artística de lantiga i de la Nova Jazz Cava haguéssin estat completament diferents sense la presència de Tete Montoliu. Si en els anys seixanta, Tete -al costat de Eric Peter i Billy Brooks&- havia fet del Jamboree de la Plaça Reial el seu punt dancoratge a casa nostra entre un i altre viatge a Berlín o a Nova York, al Club Montmartre de Copenhaguen o als festivals de Lugano, Antibes o Newport, durant la dècada següent la Jazz Cava de Terrassa va ser un dels seus punts habituals de trobada amb lafecció jazzística del nostre país. Amb Peter i Brooks, o també amb Peer Wyboris o Manolo Elias, des del 1971 i fins el 1985, sense interrupció, Tete va ser present a totes les temporades de la Jazz Cava, sovint també compartint escenari amb daltres figures com Johnny Griffin, Joe Henderson o Sonny Stitt, entre molts daltres. La seva presència als concerts extraordinaris de Nadal era una tradició, i ell era sempre obert a noves propostes "especials", com el memorable concert dhomenatge a Bill Evans amb el qual va obrir la temporada 1981-82 de lantiga Jazz Cava.
Lany 1980, en un moment força difícil de la vida del Club de Jazz dAmics de les Arts i JJMM, lamistat del Tete es va materialitzar en un piano de cua, que la Jazz Cava no hagués pogut obtenir de cap manera sense posar en perill la continuïtat daquella temporada de concerts. Linici del Festival de Jazz de Terrassa, el 1982, ens va donar noves oportunitats de compartir plegats moments excepcionals. Entre aquests cal recordar, per la seva excel·lencia musical, el concert "tête-à-tête" amb el també pianista Hank Jones, al Centre Cultural, lany 1983, o la seva extraordinària actuació formant part del Dizzy Gillespie All Stars amb Bobby Hutcherson, Phil Woods, Clifford Jordan, Buster Williams i Billy Higgins, al Cinema La Rambla, el març del 1986.
Pocs mesos després daquest concert memorable, la vida del Club Jazz Terrassa va donar un tomb, amb el tancament de lantiga Jazz Cava. Tete va seguir al nostre costat, tot participant a nous concerts del Festival com el dúo amb David Murray, el 1990 i, quan per fi va ser possible, a la Nova Jazz Cava. En aquest escenari ens va oferir precisament el seu últim concert terrassenc, al costat de la seva rítmica del últims anys el baixista Horacio Fumero i el bateria Peer Wyboris amb un repertori dhomenatge a Thelonius Monk, que juntament amb John Coltrane, era un dels seus punts de referència musicals. El que Tete va sentir pel jazz ho resumeix el títol dun dels grans temes de Trane, A Love Supreme; el buit que ens deixa la seva marxa és tan gran com ho va ser aquest amor que compartirem. | ||||||
|
Club Jazz Terrassa Amics de les Arts i JJMM | ||||||
[TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL] |
|||||
| Nova Jazz Cava Passatge Tete Montoliu, 24 08221 - Terrassa Tel. 7805012 |
Club de Jazz |
|
Web optizimat per Netscape 3.0, Explorer 4.0 o versions superiors |
||||
| ILIMIT Serveis Internet |
||||