![]() |
16è. FESTIVAL. del 28 de febrer al 21 de març de 1997 |
||||||||
| Jesse Davis | |||||||||
|
|
|
|
||||||
El saxofonista Jesse Davis és un dels "Jóvenes leones" del Jazz de New Orleans, on va néixer l'any 1965. Continuador de la tradició iniciada per la família Marsalis i altres músics de la gran ciutat surenya, no haurà de sorprendre a ningú el fet que Jesse estudiés amb Ellis Marsalis en el "New Orleans Center for Creative Arts".
Jesse va mostrar signes de gran talent musical des de petit, quan el seu germà Roger (cèlebre intèrpret de Tuba) li va regalar un saxòfon i li va ensenyar els rudiments de l'instrument. A continuació, va estudiar amb Ellis Marsalis, i més tard va obtenir una beca per matricular-se a la Northeastern Illinois University. Posteriorment va ser transferit al William Patterson College a New Jersey per tal de finalitzar a la New School de New York, on va estudiar amb el crític Ira Gitler. Aquest va afirmar més tard: "Jesse va destacar entre tots els alumnes". Durant els seus anys d'estudiant, Jesse va guanyar premis i distincions en diferents Festivals, com el de Notre Dame, Wichita State, New York University, Southern University y Loyola. L'any 1989 va obtenir el premi "al Músic més distingit" en el Festival de Música Down Beat de Philadelphia.
Com a músic freelance, Jesse ha treballat amb Jack McDuff, Major Holley, Cecil Payne, Illinois Jacquet, Jay McShann, Chico Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar Walton, Benny Golson, TanaReid, The Newport All Stars, Roy Hargrove, Hank Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística.
En el 1993, 1994 i 1995 va realitzar vàries gires per Europa al capdavant del seu quartet. En les seves més de 60 actuacions a Espanya, França, Italia, Suissa i el Regne Unit va obtenir les més brillants crítiques i una excel.lent recepció per part del públic. En el mes de juliol de 1996 va realitzar una gira Europea formant part de la Sax Machine de Phil Woods, amb Charles McPherson i Gary Bartz.
Influenciat a parts iguals per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse exhibeix una tècnica impecable, un so amplíssim i una natural afinitat pel Blues en totes les seves interpretacions. La seva música ha estat descrita com "neo-bop", però, com ell mateix diu, "l'únic que m'interessa és tocar música bonica ningú vol escoltar música lletja!".
Sota contracte exclussiu amb la discogràfica Concord, els seus àlbums Horn of Passion (1991), As we speak (1992) Young at Art (1993) and High standards (1994), estan disponibles en el mercat internacional.
A partir de 1994, Jesse Davis col.labora de forma regular amb el seu paisà Nicholas Payton, amb qui li uneix una forta relació musical. Fruït d'aquesta relació veu la llum el 1996 sota el segell Verve, l'àlbum Gumbo Noveau, una recopilació de temes clàsssics del repertori de New Orleans vistos sota l'òptica d'un Jazzman modern.
L'any 1996 Jesse participa de forma destacada al film de Robert Altman Kansas City, on interpretava el paper de Earl Warren