![]() |
16è. FESTIVAL. del 28 de febrer al 21 de març de 1997 |
||||||||
| Dani Alonso & His Lazy Chickens | |||||||||
|
|
|
|
||||||
A la tardor de 1995, un escollit grup de joves talents sorgits de la secció de Jazz clàssic del Taller de Músics, s'uneixen amb l'intenció de crear una banda que interpreti amb simpatia les cançons dels seus músics més estimats: Duke Ellington, Louis Armstrong, Louis Jordan, Fats Waller, King Oliver D'aquesta idea, sorgeix els Lazy Chickens, grup que sota la direcció del dinàmic trombonista Dani Alonso, aconsegueix unir música de rigorosa qualitat amb bon humor.
Els Lazy Chickens són sis músics joves, tots ells amb una sòlida formació musical i molta experiència en el món de l'art i de l'espectacle. Trombó, clarinet i saxo, guitarra i banjo, bateria i percussió, piano i contrabaix són els instruments escollits pels Chickens per fer gaudir al públic del so autèntic i engrescador del Jazz Clàssic.
El repertori que interpreten els Lazy Chickens és el fruit d'una constant investigació de les formes jazzístiques, que dóna com a resultat una interessant, divertida i variada mostra dels estils del Jazz clàssic; des de els temes més carismàtics del Dixieland, fins als més trepidants temes de swing de les big bands de Count Basie o Jimmie Lunceford, passant pels espirituals, el blues o els calents ritmes de funk i second line de les brass bands de New Orleans.
Aquests especialistes en Jazz clàssic us sorprendràn des de l'inici del concert: una posada en escena molt elegant, una acurada sel.lecció de vells temes amb arranjaments originals i propis, excel.lents interpretacions musicals, solistes que posaran la pell de gallina al respectable, tuttis plens de força i vitalitat per fer vibrar la sala, instruments musicals de fabricació casolana, coreografies, representacions cantades de gospel, i sobretot, molt ritme i swing, que faran ballar i picar de mans irremeiablement al públic.
Els Lazy Chickens incorporen eventualment a la seva formació un dels instruments més importants de les músiques populars; la veu. Amb la col.laboració del seu cantant convidat, les possibilitats musicals i estilístiques es multipliquen: les més belles melodies del jazz, amb una magnífica interpretació vocal, l'elegancia del seu posat escènic i la seva força interpretativa, fan augmentar encara més la força del grup i la comunicació amb el públic.
Jovialitat i rigor, combinats amb grans dosis de swing i simpatia en un espectacle acuradament preparat, capaç de satisfer i divertir a tots els públics, des dels més profans fins als més exigents melòmans del Jazz.